Sunday, November 25, 2007
Dissabte rodó
Ahir vaig tenir l'oportunitat de visitar l'exposició que aquest dies és a Barcelona: "Bodies...the exhibition". M'havien advertit que podia ser perillós anar-hi just havent acabat de dinar, pel mareig que pot provocar veure cossos humans reals, però no tenia massa por. Un cop a dins, no vaig tenir la sensació en cap moment d'estar davant de persones mortes, és més, no m'hi vaig sentir gens identificada. La tècnica utilitzada, que desconec, aconsegueix que els músculs i tots els òrgans que es deixen a la vista puguin semblar perfectament de plàstic, o almenys, artificials. Tot i això, sempre és interessant conèixer què tenim a dins el nostre cos, per llunyà que pugui semblar quan ho veus en llibres o fins i tot en aquesta exposició, és aquesta multitud de "peces" que fa que ens despertem cada dia i siguem el què sóm, capaços de moure'ns, de pensar, de posar-nos malalts, de curar-nos després,... I fins i tot de morir. El millor de l'exposició, per mi, la comparativa entre uns pulmons sans i uns pulmons d'una persona fumadora, aquests últims totalment negres! Tan de bo això servís perquè algú, encara que només fos un, deixés de fumar. I és que segons la mateixa exposició, cada paquet de tabac resta, de mitjana, gairebé quatre hores de vida. No n'hi ha per pensar-s'ho?Sobretot, si voleu anar a l'exposició, us recomano que hi aneu amb les entrades comprades (ho podeu fer via Servicaixa), ja que la cua per entrar, si no, és considerable!
Abans de l'exposició havia anat a dinar a un restaurant que en una altra ocasió ja us havia recomanat: la Creperie Bretonne. Tenen locals a Barcelona, a Figueres, a Girona, a València i a Colliure (que jo sàpiga), i són sempre un lloc especial, tant pel menjar que ofereixen com per la decoració que t'envolta.
Però això no va ser tot, després d'un bon dinar i d'una exposició diferent, vaig anar a rematar el dia al Camp Nou, amb el 3 a 0 del Barça - Recreativo. El partit en si no va ser gaire emocionant, el públic estava força apagat (i m'hi incloc), però no m'estranya, aquests jugadors no desperten massa entusiasme després del què sentim durant tota la setmana. Jo, personalment, prefereixo aquells partits de la Selecció Catalana en què el Camp és un espectacle i hi ha festa per estona. Hi ha d'haver gustos per tot, no? Això sí, el gol de Milito em va fer especial il·lusió!
Bona setmana a tots!
Subscribe to Comments [Atom]