Sunday, March 26, 2006
INAUGURACIÓ DEL NOU ESPAI: La recepta del mes...
Benvinguts una altra vegada, avui estrenem un nou espai en aquest blog on, de mica en mica, arribarem a parlar de tot. Aquesta vegada li toca a la cuina, la cuina catalana. Hi ha persones que dibuixen, d'altres que canten, ballen, practiquen esports o qualsevol altra activitat que els ajuda a desconnectar d'allò que els amoïna durant una estona. Doncs bé, per mi aquesta activitat és cuinar. Ja de ben petita m'agradava posar-me un davantal i inventar-me receptes, mirant com la iaia ens preparava aquells plats que només de veure'ls ens feien la boca aigua. Van passar els anys, i ja no era només jo la que s'ho passava d'allò més bé darrere dels fogons, sinó que es va afegir el meu cosí, el Gerard, i junts hem anat compartint aquesta afició. És per això que ell serà el 
col·laborador del nou espai, i junts us anirem explicant les nostres receptes. D'alguna manera, li farem un petit homenatge a la nostra iaia, que se'l mereix!
col·laborador del nou espai, i junts us anirem explicant les nostres receptes. D'alguna manera, li farem un petit homenatge a la nostra iaia, que se'l mereix!(Disseny de l'espai: Albert Fauria)
Sunday, March 19, 2006
Pena de mort
El meu germà m'explicava aquest matí que a l'escola simularan un judici per un cas d'educació viària. Es tracta que els nens i les nenes (que tenen deu i onze anys) escullin quina part volen representar: advocats, fiscals, jutges, jurat popular, víctimes... La mestra els explica el cas i ells hauran de discutir-lo. És clar que escombro cap a casa, però m'ha semblat una pràctica molt interessant i una manera molt bona de dur-la a terme, està molt bé que els ensenyin com es resolen o, almenys, s'intenten resoldre, els conflictes a la realitat. El cas és que li estava explicant quina part em semblava més interessant d'ocupar en el judici i m'ha dit que un amic seu té clar que vol fer de jutge i, mira que bé, que ja té la sentència pensada: pena de mort i cadena perpètua.
A partir d'aquí, la conversa ha agafat un altre camí. He pensat que li hauria d'explicar al meu germà, de deu anys, que al nostre país no és possible imposar una pena de cadena perpètua i, molt menys, de mort. I, ves per on, ha estat ben fàcil! Només m'ha calgut fer-li veure que si es castiga una persona perquè ha matat algú, no la pots castigar fent el mateix, és a dir, matant-la tu a ella. Quina cosa més, òbvia, oi? No ha calgut que li parlés del dret a la vida, ni de la integritat física, ni d'una llei o de l'altra, res de res. En qüestió de tres minuts ha quedat ben convençut que la pena de mort no és la solució de res. Quant de temps caldrà perquè ho entenguin el Sr. Bush i el Sr. Schwarzenegger?
Tuesday, March 07, 2006
8 de març: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
En motiu del Dia Internacional de la Dona, s’estan celebrant arreu del món milers d'actes de tot tipus, uns més reivindicatius que altres, però tots sota el mateix lema. De vegades sembla que la qüestió és queixar-se, buscant una excusa darrera l'altre per amagar les poques ganes de treballar, fent creure que el sistema és un fracàs i que, per això, no val la pena involucrar-s'hi. Aquesta vegada, però, no és així. Que celebrem el Dia de la Dona no és una casualitat, ni una altra oportunitat per reivindicar perquè sí. La realitat de les dones no ens afecta només a nosaltres com a tals, no és un "problema" d'un col·lectiu aïllat ni deslligat de la resta (sense que aquests siguin menys importants, és clar), sinó que és una realitat que afecta tothom. Perquè tots tenim, o hem tingut, a la nostra vida aquesta figura femenia com és la mare, o l'àvia, o la germana, o la filla, o la cunyada, o l'amiga, o, fins i tot, la sogra! El Dia de la Dona no és una celebració històrica, en el sentit que no commemorem una sèrie de fets que formen part del passat, tot el contrari. Per desgràcia, aquest és un tema d'actualitat que encara ens omple els diaris i els informatius cada dia, més per mal que per bé: violència domèstica, conflictes laborals, discriminació, tracte desigual i un llarg etcètera.
Però no tot són flors i violes per als qui ens volen fer creure que no valem per res, ni per aquelles ments tant reduïdes que encara ara “defensen” que mai no podrem arribar enlloc més enllà de tenir cura de la família i de la casa. Resulta que a ple segle vint-i-u les universitats són plenes de noies (i de totes les edats), el nostre govern és paritari, a Alemanya mana una dona i, ni més ni menys que a Estats Units, es parla d’un possible enfrontament a les urnes entre Condolezza Rice i Hillary Clinton. Per arribar a aquestes alçades, deu ser que tant inútils no sóm, oi?
Vull fer esment, per acabar, del llibre titulat “La ambición femenina. Cómo re-conciliar trabajo y familia”, de Nuria Chinchilla i Consuelo León. Nuria Chinchilla és Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra, màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, parla set idiomes, és professora de l’IESE, directora del Centre d’Investigació Treball i Família, consultora d’empreses i membre de diferents Consells d’Administració. Per tot això, ha rebut el premi de la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) a la Dona Directiva de l’any 2001. Per altra banda, Consuelo León és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, és investigadora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, col·labora en diversos mitjans de comuniació com a periodista i ha estat subdirectora de l’agència de premsa Ecopress. A més, col·labora amb l’entitat de promoció social Raval Solidari de Barcelona.
DONES, ENDAVANT!!
Però no tot són flors i violes per als qui ens volen fer creure que no valem per res, ni per aquelles ments tant reduïdes que encara ara “defensen” que mai no podrem arribar enlloc més enllà de tenir cura de la família i de la casa. Resulta que a ple segle vint-i-u les universitats són plenes de noies (i de totes les edats), el nostre govern és paritari, a Alemanya mana una dona i, ni més ni menys que a Estats Units, es parla d’un possible enfrontament a les urnes entre Condolezza Rice i Hillary Clinton. Per arribar a aquestes alçades, deu ser que tant inútils no sóm, oi?
Vull fer esment, per acabar, del llibre titulat “La ambición femenina. Cómo re-conciliar trabajo y familia”, de Nuria Chinchilla i Consuelo León. Nuria Chinchilla és Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra, màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, parla set idiomes, és professora de l’IESE, directora del Centre d’Investigació Treball i Família, consultora d’empreses i membre de diferents Consells d’Administració. Per tot això, ha rebut el premi de la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) a la Dona Directiva de l’any 2001. Per altra banda, Consuelo León és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, és investigadora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, col·labora en diversos mitjans de comuniació com a periodista i ha estat subdirectora de l’agència de premsa Ecopress. A més, col·labora amb l’entitat de promoció social Raval Solidari de Barcelona.
DONES, ENDAVANT!!
Friday, March 03, 2006
Carnestoltes 2006: Pirates a la vista!!
Per començar, vull recordar l'última festa que hem celebrat: el Carnestoltes. L'any passat em vaig haver de resignar a veure com es disfressaven les meves amigues mentre jo estudiava com podia pels últims exàmens. Aquest any, però, el calendari ens ha estat més favorable i he pogut reviure aquesta festa que de petita tant odiava i que ara, encara que sembli mentida, m'encanta! És una oportunitat per riure's d'un mateix, un exercici que tots plegats hauríem de fer més sovint. Un convido, doncs, a gaudir-ne un any més!
Primer intent: benvinguda
Avui he sentit que crear un blog era ben fàcil i se m'ha acudit intentar-ho. Sembla que ho he aconseguit! No tinc una idea clara de què vull que sigui aquest petit espai a la xarxa, però ja ho anirem perfilant. De moment sóc aquí, que ja és molt, i us dono la benvinguda a tots els que hi arribeu! :)
Subscribe to Posts [Atom]