Sunday, March 19, 2006
Pena de mort
El meu germà m'explicava aquest matí que a l'escola simularan un judici per un cas d'educació viària. Es tracta que els nens i les nenes (que tenen deu i onze anys) escullin quina part volen representar: advocats, fiscals, jutges, jurat popular, víctimes... La mestra els explica el cas i ells hauran de discutir-lo. És clar que escombro cap a casa, però m'ha semblat una pràctica molt interessant i una manera molt bona de dur-la a terme, està molt bé que els ensenyin com es resolen o, almenys, s'intenten resoldre, els conflictes a la realitat. El cas és que li estava explicant quina part em semblava més interessant d'ocupar en el judici i m'ha dit que un amic seu té clar que vol fer de jutge i, mira que bé, que ja té la sentència pensada: pena de mort i cadena perpètua.
A partir d'aquí, la conversa ha agafat un altre camí. He pensat que li hauria d'explicar al meu germà, de deu anys, que al nostre país no és possible imposar una pena de cadena perpètua i, molt menys, de mort. I, ves per on, ha estat ben fàcil! Només m'ha calgut fer-li veure que si es castiga una persona perquè ha matat algú, no la pots castigar fent el mateix, és a dir, matant-la tu a ella. Quina cosa més, òbvia, oi? No ha calgut que li parlés del dret a la vida, ni de la integritat física, ni d'una llei o de l'altra, res de res. En qüestió de tres minuts ha quedat ben convençut que la pena de mort no és la solució de res. Quant de temps caldrà perquè ho entenguin el Sr. Bush i el Sr. Schwarzenegger?
# posted by Isaura @ 7:20 pm 
Subscribe to Posts [Atom]