Tuesday, November 28, 2006
BONES NOTÍCIES PER A L'ECONOMIA LOCAL
Ja fa temps havia sentit parlar de la necessitat d'apropar l'altra banda de l'antiga N-II al centre urbà d'Igualada, una necessitat molt òbvia però que no pot ser una tasca feta de qualsevol manera. Per a això, l'Ajuntament de la ciutat impulsa un projecte anomenat eix direccional que vol fer-ho realitat.
Al mateix temps, és prou conegut per tots nosaltres que els últims dos anys, sobretot, no han estat una bona època pel mercat laboral igualadí: algunes empreses han marxat, d'altres han tancat o s'han vist obligades a acomiadar gran part dels seus traballadors... i així moltes famílies s'han vist afectades per la situació.
Doncs bé, sembla que ambdues qüestions tenen, ara per ara, la mateixa possible solució: la construcció d'un World Trade Center.
World Trade Center de Barcelona
M'explico. La setmana passada va ser presentat per l'alcade de la ciutat i pel director general de l'empresa que gestiona la marca World Trade Center, l'acord pel qual el 2013 s'haurà construït a l'avinguda Catalunya d'Igualada (l'antiga Nacional II) un complex empresarial de 53.000 metres quadrats, distribuïts en 14.400 per a àrea comercial, 28.000 per a oficines i 10.500 per a un hotel de quatre estrelles, a més d'un aparcament amb capacitat per a 500 vehicles.
D'aquesta manera, no només guanyarem una gran infraestructura, sinó que la creació dels 3.000 llocs de treball previstos donarà un fort i molt important impuls a l'economia de la ciutat i, sobretot, a l'economia de moltes famílies. A més, amb aquest projecte es contribueix a un objectiu molt important a llarg termini, i alhora molt necessari, com és el pas de l'indústria cap als serveis.
La terciarització de l'economia de l'Anoia ja és, doncs, una realitat.
Thursday, November 02, 2006
EL SUFRAGI UNIVERSAL: UN DRET O UN DEURE?
Després d'una jornada electoral força tranquil·la arriba el moment de reflexionar sobre els diferents elements que ens va proporcionar la d'ahir. Més que els resultats, que també van ser força sorprenents i no només per la davallada del PSC sinó pels tres escons aconseguits pels Ciudadanos, hi ha una xifra que ens hauria de fer pensar a tots una mica: 56,77% de participació (o, el que és el mateix, 43,23% d'abstenció). Ja abans de les eleccions em va sorprendre veure publicat en un diari que l'índex de coneixement dels cinc principals candidats a la Presidència de la Generalitat no fos el 100%, però aleshores vaig entendre que, per desgràcia, no tothom té la sort de comptar amb una educació i amb una cultura que li permeti conèixer i interessar-se pel tema en qüestió. Però que arribat el dia de les eleccions la meitat de la població cridada a les urnes no hi assisteixi, això, no ho puc entendre. Recentment se celebraven els 75 anys del sufragi universal femení a Espanya, que es va reconèixer per primera vegada a la Constitució de la II República, després de molts anys de reivindicacions. I ara, setanta-cinc anys després, ens sembla una cosa tan òbvia que ni tan sols ens prenem la molèstia d'exercir-lo. Si amb tot fem igual, potser que deixem de reclamar més i més drets, ja que quan els haguem aconseguit en voldrem una altres i ja no ens en recordarem.
Això sí, de queixar-nos sempre estem a punt: dels polítics, del preu de l'habitatge, dels peatges, de la precarietat laboral, del mal estat dels serveis públics i d'un llarg etcètera que no acabaríem mai. De la mateixa manera també volem que ens recullin les escombraries cada matí, que quan es faci fosc s'encenguin els llums del carrer, que els parcs i jardins estiguin ben cuidats, els carreres ben esfaltats... Però nosaltres, arriba el dia de les eleccions, siguin europees, generals, autonòmiques o municipals, i no anem a votar. Així, a qui ens volem anar a queixar després? A qui creiem que podem reclamar els nostres drets si no hem volgut escollir qui ens els defensi? La responsabilitat democràtica no és cosa només dels que estan al Govern, al Parlament o a l'Ajuntament, sinó també, i amb molta més força, del poble. I em sembla un gest d'irresponsabilitat molt gran el que ahir van fer (o més aviat no van fer) més de dos milions de persones (que aviat es diu). Tots plegats ens n'hauríem d'avergonyir una mica, perquè això no pot ser propi d'un Estat democràtic.
Subscribe to Posts [Atom]