Thursday, November 02, 2006

 

EL SUFRAGI UNIVERSAL: UN DRET O UN DEURE?


Després d'una jornada electoral força tranquil·la arriba el moment de reflexionar sobre els diferents elements que ens va proporcionar la d'ahir. Més que els resultats, que també van ser força sorprenents i no només per la davallada del PSC sinó pels tres escons aconseguits pels Ciudadanos, hi ha una xifra que ens hauria de fer pensar a tots una mica: 56,77% de participació (o, el que és el mateix, 43,23% d'abstenció). Ja abans de les eleccions em va sorprendre veure publicat en un diari que l'índex de coneixement dels cinc principals candidats a la Presidència de la Generalitat no fos el 100%, però aleshores vaig entendre que, per desgràcia, no tothom té la sort de comptar amb una educació i amb una cultura que li permeti conèixer i interessar-se pel tema en qüestió. Però que arribat el dia de les eleccions la meitat de la població cridada a les urnes no hi assisteixi, això, no ho puc entendre. Recentment se celebraven els 75 anys del sufragi universal femení a Espanya, que es va reconèixer per primera vegada a la Constitució de la II República, després de molts anys de reivindicacions. I ara, setanta-cinc anys després, ens sembla una cosa tan òbvia que ni tan sols ens prenem la molèstia d'exercir-lo. Si amb tot fem igual, potser que deixem de reclamar més i més drets, ja que quan els haguem aconseguit en voldrem una altres i ja no ens en recordarem.
Això sí, de queixar-nos sempre estem a punt: dels polítics, del preu de l'habitatge, dels peatges, de la precarietat laboral, del mal estat dels serveis públics i d'un llarg etcètera que no acabaríem mai. De la mateixa manera també volem que ens recullin les escombraries cada matí, que quan es faci fosc s'encenguin els llums del carrer, que els parcs i jardins estiguin ben cuidats, els carreres ben esfaltats... Però nosaltres, arriba el dia de les eleccions, siguin europees, generals, autonòmiques o municipals, i no anem a votar. Així, a qui ens volem anar a queixar després? A qui creiem que podem reclamar els nostres drets si no hem volgut escollir qui ens els defensi? La responsabilitat democràtica no és cosa només dels que estan al Govern, al Parlament o a l'Ajuntament, sinó també, i amb molta més força, del poble. I em sembla un gest d'irresponsabilitat molt gran el que ahir van fer (o més aviat no van fer) més de dos milions de persones (que aviat es diu). Tots plegats ens n'hauríem d'avergonyir una mica, perquè això no pot ser propi d'un Estat democràtic.

Comments:
Hola Isaura,
Felicitats pel blog!! Hi he arribat per casualitat buscant al google "Albert Rivera seleccions catalanes" que també té cosa arribar-hi així xD
En fi, estic buscant informació sobre aquest tiu, que per cert, si llegeixes la pàgina 8 del diari Expansión especial Cataluña d'avui trobaràs bastant com per fer un article sobre aquest tiu al teu blog. Aquest personatge ni és d'esquerres ni és anti-nacionalista. Aquest tiu ha votat tota la seva vida al PP excepte en dues ocasions. , partit nacionalista espanyol i de dretes. Al reportatge del diari Expansión també diuen que aquest home va estar jugant a la selecció catalana de waterpolo... i el que estic investigant és que el va fer anar en contra les seleccions catalanes quan ell en formava part ... algun mal rollo? el van fer fora?.. si ho descobreixes fes-m'ho saber que jo ja m'he cansat de buscar!

Felicitats altre cop pel blog!

PD: Per cert, sóc el Putxi.

http://localcatala.ppcc.cat :p
Salut!
 
Hola Nena!
Res, et posaré un comentari breu. Està sorgint a Catalunya una nova corrent: gent que no se sent representada per cap partit polític, que estan cansats de no arreglar res, i que han decidit deixar de votar. No són, per res del món, gent que no enten de política, ni amb poca educació; and, al contrari. Simplement, com el llibre de Saramago (Ensaig sobre la Lucidesa, que et recomano :P), elpoble ja no sap què fer. És una corrent de pensamentque està creixient molt. I la veritat és que els entenc perfectament.
Un petó des del fred (mig metre de neu ;)). La setmana que ve prometo escriure't
 
Post a Comment

Subscribe to Post Comments [Atom]





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscribe to Posts [Atom]