Thursday, June 29, 2006
NOVES MESURES A PLE SEGLE XXI
Dissabte entrarà en vigor l'esperat, i no sé si tan desitjat, carnet per punts. Ahir escoltava a la ràdio que totes les cases on hi hagi un carnet de conduir han rebut un llibret informatiu. És curiós, a casa meva sóm cinc, quatre dels quals conduïm, i jo no he vist res de semblant a la bústia. Comencem bé.
Pel què sentia, em fa l'efecte que hi ha molta gent indignada amb aquesta nova mesura, això deu voler dir que totes aquestes persones són més que conscients que cometen infraccions que els faran perdre punts.
No cordar-se el cinturó es considerarà una falta greu que serà castigada amb una multa d'entre 91 i 300 euros i la pèrdua de 3 punts, igual que parlar per telèfon mòbil sense mans lliures homologat. Potser a algú li pot semblar excessiu aparentment, però no és més aviat insignificant al costat de la pèrdua de la vida que pot anar igualment lligada a aquestes infraccions?
Crida l'atenció que els nostres legisladors es vegin obligats a adoptar mesures com aquesta, donant-nos i traient-nos punts com si d'una gimcana es tractés. No sóm capaços d'actuar correctament si no tenim una amenaça darrere o si no és a canvi d'un premi? Potser hi hauríem de reflexionar una mica tots plegats, fins arribar a entendre que la feina ben feta recompensa per sí sola, sense necessitat de premis o de càstigs.
Monday, June 12, 2006
ÈPOCA D'EXÀMENS
Sona el despertador a les vuit del matí, em dutxo, em vesteixo ràpidament i baixo a buscar lloc a l'hemeroteca de la UAB, que durant un mes es converteix en el nostre refugi diari. Quan tenim la cadira i un trosset de taula assegurat, baixem a esmorzar al bar: un croissant i un cafè amb llet per començar bé el dia. Encara no són les deu quan ens disposem a treure les coses de la maleta per fer la nostra caracterísitica escampada de fulls, llibres i carpetes per damunt de la taula. De mica en mica van arribant els companys d'estudi de cada dia, persones que no coneixem però que després de dos anys d'estudiar les mateixes hores al mateix lloc és com si els coneguéssim de tota la vida. A quarts de dues, quan els budells encara no ens fan soroll però el cap ens demana descansar, baixem a dinar. És una horeta de desconnexió que s'agraeix, aprofitem per fer el xafarder, per comentar les últimes notícies i per parlar de tot el què es presenti. Abans de les tres ja tornem a ser a dalt. La tarda sempre es fa més llarga (no marxarem fins les nou!), així que aprofitem per fullejar revistetes i diaris que molt amablement col·loquen els bibliotecaris als prestatges de l'hemeroteca.
Aquesta és la nostra època d'exàmens, però com la nostra n'hi ha moltíssimes més. Per això dedico aquest escrit a tots aquells i aquelles que aquests dies passem la majoria de les hores del dia estudiant. Ànims i molts sort!!
Subscribe to Posts [Atom]