Tuesday, March 07, 2006
8 de març: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
En motiu del Dia Internacional de la Dona, s’estan celebrant arreu del món milers d'actes de tot tipus, uns més reivindicatius que altres, però tots sota el mateix lema. De vegades sembla que la qüestió és queixar-se, buscant una excusa darrera l'altre per amagar les poques ganes de treballar, fent creure que el sistema és un fracàs i que, per això, no val la pena involucrar-s'hi. Aquesta vegada, però, no és així. Que celebrem el Dia de la Dona no és una casualitat, ni una altra oportunitat per reivindicar perquè sí. La realitat de les dones no ens afecta només a nosaltres com a tals, no és un "problema" d'un col·lectiu aïllat ni deslligat de la resta (sense que aquests siguin menys importants, és clar), sinó que és una realitat que afecta tothom. Perquè tots tenim, o hem tingut, a la nostra vida aquesta figura femenia com és la mare, o l'àvia, o la germana, o la filla, o la cunyada, o l'amiga, o, fins i tot, la sogra! El Dia de la Dona no és una celebració històrica, en el sentit que no commemorem una sèrie de fets que formen part del passat, tot el contrari. Per desgràcia, aquest és un tema d'actualitat que encara ens omple els diaris i els informatius cada dia, més per mal que per bé: violència domèstica, conflictes laborals, discriminació, tracte desigual i un llarg etcètera.
Però no tot són flors i violes per als qui ens volen fer creure que no valem per res, ni per aquelles ments tant reduïdes que encara ara “defensen” que mai no podrem arribar enlloc més enllà de tenir cura de la família i de la casa. Resulta que a ple segle vint-i-u les universitats són plenes de noies (i de totes les edats), el nostre govern és paritari, a Alemanya mana una dona i, ni més ni menys que a Estats Units, es parla d’un possible enfrontament a les urnes entre Condolezza Rice i Hillary Clinton. Per arribar a aquestes alçades, deu ser que tant inútils no sóm, oi?
Vull fer esment, per acabar, del llibre titulat “La ambición femenina. Cómo re-conciliar trabajo y familia”, de Nuria Chinchilla i Consuelo León. Nuria Chinchilla és Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra, màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, parla set idiomes, és professora de l’IESE, directora del Centre d’Investigació Treball i Família, consultora d’empreses i membre de diferents Consells d’Administració. Per tot això, ha rebut el premi de la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) a la Dona Directiva de l’any 2001. Per altra banda, Consuelo León és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, és investigadora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, col·labora en diversos mitjans de comuniació com a periodista i ha estat subdirectora de l’agència de premsa Ecopress. A més, col·labora amb l’entitat de promoció social Raval Solidari de Barcelona.
DONES, ENDAVANT!!
Però no tot són flors i violes per als qui ens volen fer creure que no valem per res, ni per aquelles ments tant reduïdes que encara ara “defensen” que mai no podrem arribar enlloc més enllà de tenir cura de la família i de la casa. Resulta que a ple segle vint-i-u les universitats són plenes de noies (i de totes les edats), el nostre govern és paritari, a Alemanya mana una dona i, ni més ni menys que a Estats Units, es parla d’un possible enfrontament a les urnes entre Condolezza Rice i Hillary Clinton. Per arribar a aquestes alçades, deu ser que tant inútils no sóm, oi?
Vull fer esment, per acabar, del llibre titulat “La ambición femenina. Cómo re-conciliar trabajo y familia”, de Nuria Chinchilla i Consuelo León. Nuria Chinchilla és Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra, màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, parla set idiomes, és professora de l’IESE, directora del Centre d’Investigació Treball i Família, consultora d’empreses i membre de diferents Consells d’Administració. Per tot això, ha rebut el premi de la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) a la Dona Directiva de l’any 2001. Per altra banda, Consuelo León és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, és investigadora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, col·labora en diversos mitjans de comuniació com a periodista i ha estat subdirectora de l’agència de premsa Ecopress. A més, col·labora amb l’entitat de promoció social Raval Solidari de Barcelona.
DONES, ENDAVANT!!
# posted by Isaura @ 5:17 pm 
Comments:
<< Home
Queda tant camí per fer que sembla impossible que algun dia poguem arribar a tenir els mateixos drets. Som privilegiades d'haver nascut en un país "desenvolupat" i que les desigualtats no siguin tan exagerades, com el fet de poder votar o de no haver-nos de quedar tancades a casa. Però la costa és molt llarga encara. Per sort, les coses sempre es poden canviar!
# posted by 
: 8:40 pm
: 8:40 pm
primer d tot: soc l'oscar de tous xdd
estic d'acord amb el que dius, mes o menys, l'unic que vull dir-te es que l'exemple de Clinton-Rice a unes eleccions americanes, que a mi m'encantaria, ha estat molt criticat. Alguns van dir que si es presentava H.Clinton es presentaria també C.Rice perque sino la primera no podria guanyar a un home (aqui queda la igualtat per alguns...)
Queda molt camí per recorrer, pero cada cop més, aqui, al nostre pais i al nostre entorn, les dones tenen papers més importants; el mes greu es a l'Africa, als paisos musulmans...
Post a Comment
estic d'acord amb el que dius, mes o menys, l'unic que vull dir-te es que l'exemple de Clinton-Rice a unes eleccions americanes, que a mi m'encantaria, ha estat molt criticat. Alguns van dir que si es presentava H.Clinton es presentaria també C.Rice perque sino la primera no podria guanyar a un home (aqui queda la igualtat per alguns...)
Queda molt camí per recorrer, pero cada cop més, aqui, al nostre pais i al nostre entorn, les dones tenen papers més importants; el mes greu es a l'Africa, als paisos musulmans...
# posted by : 7:24 pm
: 7:24 pm Subscribe to Post Comments [Atom]
<< Home
Subscribe to Posts [Atom]