Friday, December 07, 2007
El Zoo d'en Pitus
"En Pitus era, com he dit, el més petit de la colla. Tenia set anys tot just fets.
Encara que moltes vegades feia més nosa que servei, ja que es cansava de seguida i era tan baixet que no arribava enlloc, era tan bon nano que els de la colla l'acceptaven de bon grat. Sentia una gran admiració pels seus companys, i això de poder pertànyer a una colla de nens més grans l'omplia d'orgull.
Però en Pitus va tenir mala sort.
Un dia es va posar al llit tot empiocat, i quan el metge el va anar a veure, va dir que tenia una malaltia molt greu, de les que es presentaven un cop cada deu anys.
Pobre Pitus!
El van veure un munt de metges dels de més anomenada i, finalment, tots van quedar d'acord que, per posar-se bo del tot, en Pitus havia de fer-se visitar per un metge suec molt famós.
Però, a casa d'en Pitus eren molt pobres i el viatge a Suècia, molt car.
Com s'ho havien de fer els pares d'en Pitus?"
Ja de ben petita m'agradava agafar un llibre i llegir a dins el llit abans d'anar a dormir. Així que fa força anys que vaig descobrir el plaer de la lectura, un plaer que per desgràcia massa gent desconeix.
Recordo amb una especial estima el primer llibre que vaig llegir: El Zoo d'en Pitus. Ens el van fer llegir a l'escola, el llegíem a classe un trosset cada un, i era aquella edat en què encara n'hi ha que s'entrebanquen amb les paraules, però tot i així aconseguia que mentre seguia la història m'imaginés aquella colla d'amics d'excursió a buscar animals, muntant el circ, la gent del barri... Uns anys més tard en van fer la pel·lícula, però, com acostuma a passar, la gran pantalla no supera la màgia de llegir el llibre i fer-se un mateix els personatges.
Avui ha mort, a l'edat de 79 anys, el pare d'El Zoo d'en Pitus, Sebastià Sorribas. Aquest és el meu petit, però sincer, homenatge a una persona que ha fet una gran aportació a la literatura catalana. I no només amb El Zoo d'en Pitus, sinó amb moltes d'altres històries que han sabut captivar els més menuts, cosa que és d'agrair i que, sobretot, té un mèrit extraordinari.
Recordo amb una especial estima el primer llibre que vaig llegir: El Zoo d'en Pitus. Ens el van fer llegir a l'escola, el llegíem a classe un trosset cada un, i era aquella edat en què encara n'hi ha que s'entrebanquen amb les paraules, però tot i així aconseguia que mentre seguia la història m'imaginés aquella colla d'amics d'excursió a buscar animals, muntant el circ, la gent del barri... Uns anys més tard en van fer la pel·lícula, però, com acostuma a passar, la gran pantalla no supera la màgia de llegir el llibre i fer-se un mateix els personatges.Avui ha mort, a l'edat de 79 anys, el pare d'El Zoo d'en Pitus, Sebastià Sorribas. Aquest és el meu petit, però sincer, homenatge a una persona que ha fet una gran aportació a la literatura catalana. I no només amb El Zoo d'en Pitus, sinó amb moltes d'altres històries que han sabut captivar els més menuts, cosa que és d'agrair i que, sobretot, té un mèrit extraordinari.
Subscribe to Posts [Atom]