Monday, January 21, 2008
Friday, January 18, 2008
REFLEXIONS NERVIOSES
"Estic a la biblioteca, que en els propers vint-i-sis dies es convertirà en el lloc on passaré més hores al dia. És una loteria que davant teu (o pel voltant) s'assegui una persona mal educada o, al contrari, algú que té clar què és una biblioteca i què s'hi ve a fer aquí. Aquesta tarda, mala sort. La noia del meu davant sembla que no hagi estat mai abans en una biblioteca i, si hi ha estat, planyo tots aquells que en una altra ocasió hagin ocupat el lloc que em toca ocupar a mi ara. Ara mateix parla pel mòbil, com es pot parlar pel mòbil en una biblioteca? Hi ha coses que no entendré mai. Porta una bona estona explicant un exercici a qui hi hagi a l'altra banda del telèfon, però desgraciadament no és l'única persona que rep la informació. Per fi penja, però no n'ha tingut prou. Ara xerra amb la companya del costat (de fet, és el què han estat fent tota la tarda). Potser els hauríem d'explicar que existeixen sales d'estudi si tant necessiten comentar els exercicis o quin cul fan els de la taula del costat. Però no ho farem, no ho farem perquè en aquest país sóm així. Ja estem acostumats a callar i aguantar tot el que s'hagi d'aguantar. A més, no us penseu que el to que utilitzen és baix, no! Són d'aquelles persones que no saben, o que no volen, parlar fluixet. Ara n'arriba una altra i es posa dreta entre totes dues, ja són tres petant la xerrada. Al fons de la sala sona un mòbil (us he dit ja que hi ha coses que no entendré mai?). Marxa la tercera, però la xerrera sembla que no s'ha acabat. Per sort (i toquem fusta), avui no hi ha el típic individu que duu els auriculars a un volum tan alt que podem sentir la música des de deu metres enllà. Se sent una remor de fons, gent que s'aixeca i, és clar, arrossega la cadira fent tot el soroll possible, nenetes amb talonets que caminen amunt i avall, tos, llibres que s'obren i es tanquen, un altre mòbil sonant, gent que passa de llarg cridant (sí, cridant!), més i més exercicis de les de davant... Això és el què ens espera aquests dies? Potser sí que m'hauré de quedar a estudiar a casa, amb l'esperança que la propera època d'exàmens l'educació o, fins i tot, la solidaritat (no representa que tots sóm aquí pel mateix?), siguin més abundants."
Tuesday, January 08, 2008
STALIN al Teatre Tívoli
Des de la primera escena els actors van saber captar tota la meva atenció, de tal manera que en arribar a la mitja part el temps m'havia passat volant i desitjava que tornés a començar de seguida per no perdrem ni un detall d'aquella angoixant i crua realitat. Flotats, esplèndit. La resta, també. Era la primera vegada que veia actuar Flotats i espero que no sigui l'útima perquè és, amb diferència, la millor actuació que he vist mai. Aquell caminar, aquell tossir, aquella manera de dir "Jo, només sóc l'Stalin", aquella crueltat en persona que tan i tan bé sap encarnar i transmetre al públic... tot ell em va deixar meravellada. Patien els personatges i jo patia amb ells, s'estimaven i jo estimava amb ells, ploraven i gairebé plorava amb ells.
Wednesday, January 02, 2008
Feliç 2008!!
Després de molts dies, torno per desitjar-vos a tots una molt bona entrada del nou any 2008 i ho faig amb els últims minuts de l'impressionant castell de focs que donava la benvinguda al 2008 a Londres i un collage casolà (no en sé més!) d'aquest cap d'any especial i diferent viscut en terres angleses.
Que el 2008 sigui un any de sort, feina i salut per tots. Feliç any nou!
Subscribe to Posts [Atom]