Friday, January 18, 2008
REFLEXIONS NERVIOSES
"Estic a la biblioteca, que en els propers vint-i-sis dies es convertirà en el lloc on passaré més hores al dia. És una loteria que davant teu (o pel voltant) s'assegui una persona mal educada o, al contrari, algú que té clar què és una biblioteca i què s'hi ve a fer aquí. Aquesta tarda, mala sort. La noia del meu davant sembla que no hagi estat mai abans en una biblioteca i, si hi ha estat, planyo tots aquells que en una altra ocasió hagin ocupat el lloc que em toca ocupar a mi ara. Ara mateix parla pel mòbil, com es pot parlar pel mòbil en una biblioteca? Hi ha coses que no entendré mai. Porta una bona estona explicant un exercici a qui hi hagi a l'altra banda del telèfon, però desgraciadament no és l'única persona que rep la informació. Per fi penja, però no n'ha tingut prou. Ara xerra amb la companya del costat (de fet, és el què han estat fent tota la tarda). Potser els hauríem d'explicar que existeixen sales d'estudi si tant necessiten comentar els exercicis o quin cul fan els de la taula del costat. Però no ho farem, no ho farem perquè en aquest país sóm així. Ja estem acostumats a callar i aguantar tot el que s'hagi d'aguantar. A més, no us penseu que el to que utilitzen és baix, no! Són d'aquelles persones que no saben, o que no volen, parlar fluixet. Ara n'arriba una altra i es posa dreta entre totes dues, ja són tres petant la xerrada. Al fons de la sala sona un mòbil (us he dit ja que hi ha coses que no entendré mai?). Marxa la tercera, però la xerrera sembla que no s'ha acabat. Per sort (i toquem fusta), avui no hi ha el típic individu que duu els auriculars a un volum tan alt que podem sentir la música des de deu metres enllà. Se sent una remor de fons, gent que s'aixeca i, és clar, arrossega la cadira fent tot el soroll possible, nenetes amb talonets que caminen amunt i avall, tos, llibres que s'obren i es tanquen, un altre mòbil sonant, gent que passa de llarg cridant (sí, cridant!), més i més exercicis de les de davant... Això és el què ens espera aquests dies? Potser sí que m'hauré de quedar a estudiar a casa, amb l'esperança que la propera època d'exàmens l'educació o, fins i tot, la solidaritat (no representa que tots sóm aquí pel mateix?), siguin més abundants."
Això ho vaig escriure dimecres a la tarda, quan poc em faltava per patir un atac de nervis. Finalment, em vaig aixecar i vaig marxar cap a casa. Allà es van quedar elles, els seus exercicis i la seva mala educació. L'endemà vaig canviar de biblioteca, una mica més de sort. Malgrat tot, a la tarda vaig trobar la solució de tots els meus problemes: uns taps per les orelles!
Sort (i molta paciència!!) a tots aquells que esteu d'exàmens.
# posted by Isaura @ 9:21 pm 
Comments:
<< Home
Pues sí, esa es la principal razón por la que muchas veces me quedo en casa estudiando.
Habría para escribir un post entero sobre la fauna que puedes llegar a encontrarte en la biblioteca/hemeroteca/salas de estudio. Por eso, cuando voy a estudiar, intento ir pronto a pillar las cabinas de la biblioteca (en época de exámenes a las 07:30h suelen estar todas ocupadas). O si no, a la Hemero, planta 2 o 3. O si no..."se está mejor en casa que en ningún sitio".
Que vaya bien con nuestra recien estrenada libertad! (hasta la semana que viene...)
Post a Comment
Habría para escribir un post entero sobre la fauna que puedes llegar a encontrarte en la biblioteca/hemeroteca/salas de estudio. Por eso, cuando voy a estudiar, intento ir pronto a pillar las cabinas de la biblioteca (en época de exámenes a las 07:30h suelen estar todas ocupadas). O si no, a la Hemero, planta 2 o 3. O si no..."se está mejor en casa que en ningún sitio".
Que vaya bien con nuestra recien estrenada libertad! (hasta la semana que viene...)
# posted by 
: 10:21 am
: 10:21 am Subscribe to Post Comments [Atom]
<< Home
Subscribe to Posts [Atom]