Tuesday, January 08, 2008

 

STALIN al Teatre Tívoli

M'agadaria fer-ho més sovint, però la meva economia no m'ho permet, i és que haver de pagar més de trenta euros cada vegada que vols anar al teatre... és prohibitiu! Per sort, sovint descobreixo bons descomptes per la xarxa i hi puc fer una escapada. Això és el què vam fer la Berta i jo divendres passat. Tot i que ja havia comprat les entrades i no ens faríem enrere després d'haver-les pagat, vaig buscar opinions de persones que ja haguessin vist l'obra, per així saber què ens esperava i informar-me sobre què anàvem a veure. I quina sorpresa! Vaig llegir crítiques escrites als diaris, pàgines webs i blogs personals i quin desencís! Ni una sola de les crítiques que vaig trobar deia res de positiu de l'obra, tant aquells a qui Flotats no havia agradat mai com aquells que se'n declaraven fans el deixaven per terra. Davant d'aquesta situació les meves expectatives eren ben pobres i vaig entrar al teatre esperant, almenys, no adormir-me durant les més de dues hores que duraria l'espectacle. I quin espectacle!

Des de la primera escena els actors van saber captar tota la meva atenció, de tal manera que en arribar a la mitja part el temps m'havia passat volant i desitjava que tornés a començar de seguida per no perdrem ni un detall d'aquella angoixant i crua realitat. Flotats, esplèndit. La resta, també. Era la primera vegada que veia actuar Flotats i espero que no sigui l'útima perquè és, amb diferència, la millor actuació que he vist mai. Aquell caminar, aquell tossir, aquella manera de dir "Jo, només sóc l'Stalin", aquella crueltat en persona que tan i tan bé sap encarnar i transmetre al públic... tot ell em va deixar meravellada. Patien els personatges i jo patia amb ells, s'estimaven i jo estimava amb ells, ploraven i gairebé plorava amb ells.

Vaig sortir del teatre totalment captivada per l'obra i, sobretot, sense entendre el perquè d'aquelles crítiques que havia llegit abans d'anar-hi, unes crítiques que encara ara no acabo d'entendre, la veritat. Per això si no ho heu fet, us animo a anar a veure Stalin, perquè val la pena. Això sí, si podeu documenteu-vos abans sobre aquella etapa de la història i us serà més fàcil seguir el fil.

Comments: Post a Comment

Subscribe to Post Comments [Atom]





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscribe to Posts [Atom]