Benvinguts al POTI POTI de la Isaura

Aquella carta escrita amb una ploma tremolosa i tacada de llàgrimes que tenia molt clar per què havien estat vessades.
L’ Olga marxava lluny i no sense abans deixar clar que tornaria, que començava un viatge amb retorn i que l’aniria a buscar tard o d’hora, perquè ell era tot el que avui en dia podia posseir ni que fos en el més profund del seu cor.

Estimat Carles,
Hi ha moment en la vida en què sembla que tot el que ens envolta comenci a perdre’s en un infinit mar de problemes on la millor solució sempre és enfonsar-te amb aquests per deixar de patir i acabar amb la càrrega de seguir endavant que tant pesada se’ns fa. És en aquests moments de feblesa i d’incertesa, de desorientació, en què ja tot ho dones per perdut quan algú a qui no coneixes s’ofereix per ajudar-te i tu, confesses tot el que sents, pensant que deixant anar el que portes dins podràs encara respirar l’últim sospir d’un aire pur que es va esgotant amb cada segon que passa. Aquella nit sota els estels a la platja fou, sens dubte, el que m’ha dut a marxar per un temps d’aquesta ciutat, marxar lluny on no pugui coincidir amb aquell que un dia em va oferir la seva mà mentre plorava per no tenir res i no veia que amb ell ja ho tenia tot.
A tu et dec més del que he degut mai a ningú i és amb tu que vull descobrir tot el que en aquesta vida encara m’és desconegut però la distància és ara per ara la manera de demostrar-te el meu amor i la soledat l’únic mitjà per arribar a ser al teu costat. Aquestes paraules manquen de sentit als ulls de qui no ha viscut els periples que he hagut de passar jo, però no dubtis ni un moment d’aquesta fugaç existència, que tornaré i quan vingui serà per estar al teu costat i no separar-me de tu en l’eternitat dels segons mai viscuts.
Potser seran dies, mesos o anys el necessaris per poder tornar amb tu però fins aleshores pensaré cada dia en tu.
T’estima,

# posted by Isaura @ 10:35 pm