Thursday, May 11, 2006
PODRIA DIR TANTES COSES, QUE PREFEREIXO NO DIR RES
Fins avui he procurat no escriure cap article sobre el tema, per evitar que aquest blog es convertís en un espai de difusió d'idees polítiques. O més aviat per mantenir-lo allunyat del dia a dia de la política del nostre país que, almenys a mi, al final m'acaba cansant.
Avui, però, no ho puc evitar.
Des de ben petita i fins fa poc més de dos anys, la meva vida familiar ha estat estretament lligada a la política. Això, vulguis o no, t'acaba marcant. Per part meva, va servir per conscienciar-me de la necessitat d'aquestes persones que, gairebé sempre despectivament, anomenem polítics. Vaig aprendre a valorar la seva figura i la seva tasca però, sobretot, l'esforç i el que jo considero un sacrifici molt important al servei de la societat (que moltes vegades, per no dir sempre, no sap agrair). Òbviament, aquest esforç i sacrifici mai no és el mateix entre totes les persones que es dediquen a la política però, en tot cas, vull pensar que aquests són les excepcions.
Aquests últims dies, o més ben dit, els últims mesos, la vida política del nostre país no ha deixat d'anar amunt i avall, com si hagués pujat en unes muntanyes russes que pugen i baixen, i tornen a pujar i tornen a baixar, sense saber després de cada revolt què t'espera més endavant. Aquesta situació, avui, sembla que ha volgut canviar. El qui teòricament feia de conductor de la vagoneta política catalana ha apretat el frè i n'ha fet saltar part dels ocupants.
Em pregunto si això farà canviar el romb o bé serà insuficient i el que necessitem és canviar de vagoneta.
Sigui com sigui, el que realment em sap greu és que haguem arribat a aquests extrems i que el deteriorament de la imatge de Catalunya als ulls dels veïns espanyols i, potser a hores d'ara, també als de més enllà, sigui cada dia més evident.
# posted by Isaura @ 11:42 pm 
Comments:
<< Home
Potser hem de canviar de vagoneta, sí: però la vagoneta pot ser, i al meu parè, ha de ser, del mateix color que era. VISCA EL SOCIALISME CATALÀ!
Si si, la vagoneta podria ser del mateix color, però em temo que abans haurien d'aprendre a conduir-la.
Tots tenim una preferència diferent.. però al final arribarà, per bé o per mal, la famosa Sociovergència (quina gràcia la paraula...)
El que ha sabut jugar més be (jugar brut, en alguns casos) ha estat el senyor Mas, el futur president de Catalunya.
Posats a demanar jo vull un pacte PSC-ICV, pero com que no podrà ser... una coalició com a Alemanya (fins això copiem per semblar mes europeus XD...) és el pitjor dels mals... Bé... també podria ser una reedicio tripartita, però sense Maragall ni Carod i altres caps d'ERC..
Torna la guerra politica... i les meves primeres eleccions serioses (perquè això dels referendums es descafeinat..XD)
x cert, una salutació Isaura (soc l'Òscar d tous)
Post a Comment
El que ha sabut jugar més be (jugar brut, en alguns casos) ha estat el senyor Mas, el futur president de Catalunya.
Posats a demanar jo vull un pacte PSC-ICV, pero com que no podrà ser... una coalició com a Alemanya (fins això copiem per semblar mes europeus XD...) és el pitjor dels mals... Bé... també podria ser una reedicio tripartita, però sense Maragall ni Carod i altres caps d'ERC..
Torna la guerra politica... i les meves primeres eleccions serioses (perquè això dels referendums es descafeinat..XD)
x cert, una salutació Isaura (soc l'Òscar d tous)
# posted by 
: 11:07 pm
: 11:07 pm Subscribe to Post Comments [Atom]
<< Home
Subscribe to Posts [Atom]