
Es fa difícil no parlar de política aquests dies, quan falta un mes per l'esperat referèndum del nou Estatut de Catalunya i poc més de mig any per unes noves eleccions autonòmiques. Ahir, la celebració de la segona Copa d'Europa del Barça (que des d'aquí aprofito per felicitar) va eclipsar altres notícies no menys importants. Em refereixo a l'eslògan presentat pel Partit Socialista de Catalunya per la defensa del nou Estatut d'Autonomia. La veritat és que costa de creure la seva decisió, em pregunto qui deu haver estat la ment privilegiada que ha inventat aquest magnífic eslògan, però encara més com és possible que ningú en el sí del partit no l'hagi pogut evitar. Servir-se d'un altre per defensar-se un mateix sol ser l'últim recurs que hom utilitza quan ja no li queden arguments. Així doncs, és que no hi ha ni un sol argument positiu per defensar aquest nou Estatut? Estem arreglats... I, si no és així, què els fa pensar que el seu atac directe contra el Partit Popular els donarà més vots afirmatius en el referèndum del 18 de juny? No em voldria repetir, però costa de creure.
Hi ha qui diu que ja no recordem les campanyes radiofòniques del PP a Andalusia, quan eren aquests els qui atacaven d'una manera no menys directa el Govern Socialista de l'Estat Espanyol i Catalunya. Els qui treuen això per a defensar aquest eslògan, que no dubtin que ho recordem, però que tampoc no dubtin que ara són ells els qui s'han rebaixat al mateix nivell i recordar-nos que tots són iguals no és la millor campanya per guanyar unes eleccions, de cap tipus.
Un sentiment molt fort a favor de la democràcia i de la coherència política, però encara més a favor del respecte que Catalunya es mereix i que per culpa de quatre eixalebrats està perdent, m'empeny a votar sí al nou Estatut de Catalunya. Ara bé, creieu-me si us dic que cada vegada en tinc menys ganes.
# posted by Isaura @ 10:25 am