Saturday, September 30, 2006
TORNAR A COMENÇAR
Vaig començar les vacances el dia 26 de juny, un dilluns, després de fer l'últim examen. Des de llavors han passat tres mesos. Tres mesos sense veure els companys, tres mesos sense anar a classe, tres mesos sense estudiar... "Quina sort!" podeu pensar alguns. Però jo, la veritat, tinc moltes ganes de tornar-hi. Llevar-me cada matí, agafar el cotxe escoltant en Bassas sabent quin anunci he de sentir a cada revolt de la carretera, aparcar al mateix lloc, passar per la màquina de cafè abans d'entrar a classe, saludar els companys i amics i comentar la jugada, prendre els apunts tan ràpid com pugui, anar a dinar, tornar-hi... m'agrada això! I m'agrada perquè ho faig envoltada de persones que fan que cada dia tingui ganes de veure-les, perquè sé que cada dia serà interessant al seu costat, que parlarem de tot allò que ens importa i que compartim.
I bé, què han estat aquests tres mesos? Doncs, la veritat, molta feina! Si el dia 26 de juny començava les vacances, el dia 10 de juliol acabava el relax. Vaig començar a treballar en una oficina de "La Caixa" a Corbera de Llobregat: torna a llevar-te d'hora, torna a fer quilòmetres... Però, és clar, si acabes la carrera i no has treballat mai, sabent que a tot arreu et demanaran alguna experiència, no tens altre remei que apuntar-te a l'ETT i acceptar la feina que et donin, encara que estigui a una hora de casa i que al cap del mes hagis pagat més de dos-cents euros de benzina. Després de cinc setmanes s'acabava aquest contracte i semblava que tindria vacances fins que, quatre dies després, em trucaven per començar en una altra oficina. Aquesta vegada a Sant Andreu de la Barca. Vaig dubtar molt abans d'acceptar-ho, perquè això representava quedar-me definitivament sense vacances, ja que acabaria el 29 de setembre, dos dies abans de tornar a començar les classes. Però bé, "tot sigui pel currículum", vaig pensar. I l'altre dilluns ja tornava a sonar el despertador a les 6'35. I així fins ahir. Mai m'he penedit d'agafar aquesta segona feina, però, perquè una vegada més les persones amb qui la compartia feien que cada dia tingués ganes de tornar-hi.
Entre tanta feina també hi ha hagut dies de festa i petites vacances, com un cap de setmana de càmping a la Serra de Cardós, un altre a Salou o quatre dies entre Navarra i el País Basc. A més de dies de Festa Major, platja, concert... i petites cosetes que han fet d'aquests tres mesos un estiu molt profitós.
Sunday, September 17, 2006
Salvador (Puig Antich)
"El 2 de març del 1974, el jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberació, Salvador Puig Antich, va esdevenir l'últim pres polític executat a Espanya mitjançant el "garrot vil". Aquesta és la seva història i la dels intents desesperats de la seva família, companys i advocats per evitar-ne l'execució."
IMPRESSIONANT.
Vaig anar a veure aquest pel·lícula sense saber què anava a veure exactament i vaig sortir del cine amb les galtes molles, els uls inflats i una barreja de sensacions: ràbia, immensa tristesa, impotència... però, sobretot, perplexitat en adonar-me que tot allò que m'estaven explicant havia passat fa només trenta anys.
No us vull dir res més, només que l'aneu a veure, perquè val la pena.
Thursday, September 14, 2006
RECEPTA DEL MES
Com heu pogut veure, teniu una nova proposta culinària a l'espai "La recepta del mes...". Aquesta vegada es tracta d'un plat tradicional, molt fàcil de fer i, sobretot, econòmic: la coca de recapte. Els ingredients utilitzats són prou coneguts, de manera que no hi ha d'haver cap problema a l'hora de comprar-los. Quant al llevat de forner, us en poden vendre a qualsevol forn i, si no, també podeu utilitzar el típic "Royal" dels pastissos.
La guarnició que us proposo és la de carbassó, tomàquet i salsitxes (que poden ser de porc o de pollastre, segons les vostres preferències), però en podeu inventar tantes com vulgueu. Normalment, la coca de recapte es fa amb escalivada i arengades o sardines. Si teniu qualsevol dubte només heu de preguntar!
Wednesday, September 13, 2006
CURIOSITATS D'ESTIU
Bé, avui sí. M'assec amb la llibreta davant, de fons sona un cd que donava per perdut i em disposo a escriure-us alguna cosa. Tinc la finestra oberta i les pluges de les últimes hores em permeten gaudir d'una fresqueta que agraeixo. I és que ha plogut de valent, ja tocava! Tot i així, Ja he sentit avui per la ràdio que no ha plogut on hauria de ploure i, per tant, els pantans no s'omplen. És un tema que em preocupa aquest de la sequera i el canvi climàtic, no sóm conscients de com ens carreguem el Planeta entre tots. Massa interessos i diners en joc, com sempre.
Coincidint amb els últims dies de bon temps que hem tingut he estat a Navarra, el País Basc i França. Quatre dies molt ben aprofitats i un indret que us animo a visitar si no el coneixeu. És curiós llegir "Red de Carreteras de Navarra" quan estàs ascostumada a veure "Red de Carreteras del Estado". Drets forals a part, una cosa tan senzilla com aquesta ajuda a entendre el perquè de les reivindicacions que surten de Catalunya cap a Madrid, on tal com arriben sembla que desapareixen.
Uns per massa i els altres per massa poc. Les ganes de conèixer el País Basc, que fins ara havíem evitat per por, ens van dur a Sant Sebastià (Donostia), on vam viure en directe un acte de "kale borroka" i el conseqüent desplegament d'"ertzainzas" encaputxats rodejant l'autobús calcinat. L'endemà, la curiositat em va portar a comprar un exemplar del "famós" diari Gara.
Mentrestant, una catedràtica de Dret Constitucional era presentada com a número dos del Partit Popular a Catalunya sota l'aparença d'"independent" però declarant que, tot i discrepar d'Acebes, se sent identificada amb Mariano Rajoy. Curiós, també. I sense abandonar el PP, arriba a les Corts Generals el projecte del nou Estatut de les Illes Balears que reclama per a aquesta comunitat autònoma tot allò que fins ara anava contra l'unitat d'Espanya. Potser s'ho haurien de fer mirar...
Abans d'acabar, no vull deixar de fer esment del discurs de Joan Laporta a la seu de l'ONU de Nova York, a qui felicito i agraeixo les paraules pronunciades, perquè JO TAMBÉ SÓC CATALANA.
Subscribe to Posts [Atom]