Thursday, December 28, 2006
RONALDINHO I EL METGE
Avui mentre sopàvem, estàvem tant pendents de la televisió que gairebé no hem parlat ni ens hem explicat què havíem fet durant el dia. Podria haver-se tractat d'una notícia importantíssima d'última hora, però no, feien un extens reportatge dedicat exclusivament al crack mediàtic del Barça, el Ronaldinho. Amb dos homes a casa és d'esperar que l'expectació fos màxima (i no vull ser masclista, simplement, és una qüestió de gustos), però no ha deixat de sobtar-me que una televisió pública com és TV3 emetés un reportatge així, no pel seu caràcter públic, sinó perquè tots plegats donem importància a unes coses que ens haurien de fer reflexionar.
Per què si el mateix reportatge ens hagués explicat la història d'un metge que ha estat mitja vida investigant el càncer no ens l'haguéssim mirat amb tanta atenció i interès? I no cal dir què hauria passat si el reportatge hagués estat de la pobresa i de la fam que pateixen alguns països que, malauradament, amb prou feienes sabríem situar al mapa.
Però, per què? Us ho diré amb poques paraules: ens han educat per a això. Sense adonar-nos'en, des de petits rebem una educació emmarcada dins d'una societat que vol això de nosaltres, no interessa que girem el cap envers a determinats àmbits, cal tenir-nos entretinguts en allò que ens suposi menys esforç però que al mateix temps ens faci creure que és suficient per a satisfer-nos.
M'alegro molt que Ronaldinho hagi inaugurat un centre educatiu amb capacitat per més de 3.000 infants que el necessiten sobradament, però això no ens ha de fer perdre el món de vista. Ronaldinho guanya una quantitat de diners exorbitant, tants, que ell mateix reconeix que no sap la xifra exacta. Però que el futbol mogui tants diners no és culpa dels clubs, i molt menys dels jugadors, sinó de tots i cada un de nosaltres que ho permetem.
Saturday, December 23, 2006
PERSONES I PERSONES
Han passat molts dies des de l'útima actualització, i amb ells també han passat moltes coses, però ara no vull fer un repàs a les últimes notícies, ni vull parlar-vos de cap tema d'actualitat. Avui necessito alguna cosa més filosòfica, més reflexiva i personal.
Demà passat serà Nadal, un dia d'aquests de taules ben parades i famílies reunides. I tot i que cada casa és un món, segur que no hi ha ningú que no s'hagi enfadat o discutit alguna vegada amb algú de la seva família amb qui comparteix taula el dia de Nadal. Quines coses, oi? De vegades no sé si és hipocresia o és que tot s'hi val per la família. Però, què és la família? Un dia algú em va dir que família és que la teva mare et faci l'esmorzar cada dia (pobre infeliç, i pobra de la dona que es casi amb ell), i jo li vaig respondre que família era una cosa molt més complexa, que hi havia sentiment, que no es podia encabir en una definició. Família no és un pare, una mare i un, dos, tres o més fills. Família no només és avis, pares, tiets, fills i cosins asseguts a taula el dia de Nadal. Família és el que no tenen milers de persones en aquest món, el què altres milers enfonsen dia rere dia, i el què uns quants més s'entossudeixen a mantenir a qualsevol preu. Quines coses tenim les persones, oi? No us passa que de vegades creieu que coneixeu una persona i de sobte se us fa estranya? És com quan en acabar l'escola promets als companys que seguireu sent amics i amb els anys deixeu de veure'us, fins que ni tan sols et saluden pel carrer o fan veure que no t'han vist. Aquell amic amb qui havies compartit tants moments, tantes alegries i també, per què no, tantes tristeses, ja no és el que era. Quan el trobes pel carrer, no sabeu de què parlar. O aquell qui creies que sempre hi seria, de sobte ha desaparegut. És llei de vida això també? Fins i tot les persones més properes, i sense que hagin de passar els anys, de vegades et sorprenen. Veus que tenen cops amagats i no saps si és la teva imaginació o realment no són el què et pensaves. Quines coses, oi?
No heu pensat mai que us agradaria ser al vostre enterrament per veure qui hi ha?
En fi, BONES FESTES!
Subscribe to Posts [Atom]