Saturday, December 23, 2006

 

PERSONES I PERSONES

Han passat molts dies des de l'útima actualització, i amb ells també han passat moltes coses, però ara no vull fer un repàs a les últimes notícies, ni vull parlar-vos de cap tema d'actualitat. Avui necessito alguna cosa més filosòfica, més reflexiva i personal.
Demà passat serà Nadal, un dia d'aquests de taules ben parades i famílies reunides. I tot i que cada casa és un món, segur que no hi ha ningú que no s'hagi enfadat o discutit alguna vegada amb algú de la seva família amb qui comparteix taula el dia de Nadal. Quines coses, oi? De vegades no sé si és hipocresia o és que tot s'hi val per la família. Però, què és la família? Un dia algú em va dir que família és que la teva mare et faci l'esmorzar cada dia (pobre infeliç, i pobra de la dona que es casi amb ell), i jo li vaig respondre que família era una cosa molt més complexa, que hi havia sentiment, que no es podia encabir en una definició. Família no és un pare, una mare i un, dos, tres o més fills. Família no només és avis, pares, tiets, fills i cosins asseguts a taula el dia de Nadal. Família és el que no tenen milers de persones en aquest món, el què altres milers enfonsen dia rere dia, i el què uns quants més s'entossudeixen a mantenir a qualsevol preu. Quines coses tenim les persones, oi? No us passa que de vegades creieu que coneixeu una persona i de sobte se us fa estranya? És com quan en acabar l'escola promets als companys que seguireu sent amics i amb els anys deixeu de veure'us, fins que ni tan sols et saluden pel carrer o fan veure que no t'han vist. Aquell amic amb qui havies compartit tants moments, tantes alegries i també, per què no, tantes tristeses, ja no és el que era. Quan el trobes pel carrer, no sabeu de què parlar. O aquell qui creies que sempre hi seria, de sobte ha desaparegut. És llei de vida això també? Fins i tot les persones més properes, i sense que hagin de passar els anys, de vegades et sorprenen. Veus que tenen cops amagats i no saps si és la teva imaginació o realment no són el què et pensaves. Quines coses, oi?
No heu pensat mai que us agradaria ser al vostre enterrament per veure qui hi ha?
En fi, BONES FESTES!

Comments:
Què és aquest pessimisme? Que ha passat res? Pessimisme no ho dic per l'article en sí, sinò per tot aquest "rambling" (no em surt la paraula en català) que fas de coses més aviat tristes... Aix Isaureta... ja veig que toca café. Digues dia i hora... Lloc haurà de ser en territori meu, que no tinc cotxe. I espero que les festes estiguin anant bé, malgrat l'article.
Una abraçada ben forta. I ja saps que la família no te res a veure amb la sang. Per això tu formes part de la meva.
 
Post a Comment

Subscribe to Post Comments [Atom]





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscribe to Posts [Atom]