Benvinguts al POTI POTI de la Isaura

El 5 de setembre de 2005, l’empresa catalana Gas Natural llençava una OPA sobre l’espanyola Endesa, el què aparentment hagués pogut semblar una operació com les que constantment tenen lloc en l’àmbit empresarial, s’ha convertit en poc més d’un any en la protagonista econòmica de l’any 2006, no només a nivell espanyol, sinó europeu i, fins i tot, arribant a jutjats nord-americans.

És més que evident que el mapa energètic està canviant per moments i que els protagonistes no són només empreses del sector, tant espanyoles com de la resta d’Europa, sinó que cada vegada es van afegint més actors en aquesta batalla per fer-se un lloc al món de l’economia global.
Actualment no n’hi ha prou amb ser l’empresa líder del país, sinó que és quan s’obren les fronteres i es mira a l’exterior quan s’evidencia si l’economia del país i les seves empreses estan preparades per competir a escala internacional. En el cas d’Endesa, es considera ella mateixa una “national champion” quan en realitat no pot competir de cap manera amb els “monstres” europeus que s’estan creant. Per una banda, Alemanya i Rússia competeixen a través d’E.ON i Gazprom, respectivament, amb les quals han creat una superpotència capaç de fer-se amb el mercat europeu del gas, sempre i quan la Comissió Europea ho permeti. Però, en mans de qui està la decisió d’establir aquest mercat únic? Curiosament, la comissària europea de la competència, Neelie Kroes, és holandesa i, és a Holanda on es troba la primera empresa de gas d’Europa, Gasunie. Seguint amb la seva política estratègica, el President d’E-ON, Wulf Bernotat, va anunciar el desembre de 2005 que cediria el 9% de les accions de la societat mixta Gazprom-E.ON a Gasunie. D’aquesta manera, s’assegurava que Kroes optaria pel mercat únic alemany, en lloc del mercat únic europeu, i que tenia les portes obertes a l’adquisició de qualsevol competidor que se li pogués posar al davant, com hauria estat el cas de l’empresa resultant de la fusió de Gas Natural i Endesa. Dic hauria perquè, de moment, aquesta adquisició no ha estat possible i és precisament aquesta situació la que s’intentarà analitzar a grans trets a les línies següents, des de la perspectiva de la dualitat Gas Natural – E.ON.

Va ser el 21 de febrer del 2006 quan l’operació va prendre dimensions més enllà de les fronteres espanyoles, en intervenir l’alemanya E.ON en el procés. Fins aleshores, moltes veus s’havien oposat a l’adquisició d’Endesa per part de Gas Natural, la majoria d’elles properes al Partit Popular (que, recordem, ja havia paralitzat l’adquisició d’Iberdrola per part de Gas Natural quan estava al Govern), com els membres del Tribunal de Defensa de la Competència que van votar negativament a la fusió. Curiosament, aquestes mateixes veus van veure amb bons ulls l’oferta d’E.ON (potser perquè l’empresa que es “menjaria” Endesa ja no seria catalana?) i s’oposaven contundentment a les condicions que l’imposaria més tard el Govern, unes condicions que tampoc no van agradar a Nelie Kroes, l’holandesa Comissària europea de la Competència, que en va ordenar la retirada abans del 19 d’aquest mes de gener per considerar-les il·legals.

Amb l’entrada en joc d’E.ON s’obria la porta a dues possibilitats: o Gas Natural adquiria Endesa i es creava una empresa preparada per competir a nivell europeu, o deixàvem que fos E.ON qui s’emportés el “peix petit”, convertint-se en l’empresa gran d’Europa. Els dos fronts oberts han fet moure aquest últim any molts fils des de molt diverses bandes, uns per evitar el triomf de l’OPA d’E.ON i els altres per evitar que fos la catalana Gas Natural la que aconseguís el seu objectiu. Primer va ser el Govern, amb les condicions imposades a l’alemanya, qui va intentar impossibilitar l’OPA d’E.ON, però a poc a poc s’ha vist com l’estratègia no ha funcionat (entre d’altres, per la pressió rebuda des de Brusel·les). Aleshores, han hagut d’intervenir altres actors, d’aquesta manera han entrat en joc altres empreses, tant de sector com no, com Acciona, que amb l’adquisició del 24,99% de les accions d’Endesa s’ha convertit en la màxima rival d’E.ON (per això aquesta ja l’ha portada als Tribunals a Nova York –on la normativa és menys flexible que a Espanya- acusant-la de realitzar una operació encoberta). Des de l’altra banda hi ha hagut nombrosos intents de paralització de l’OPA de Gas Natural, com la demanda de la mateixa Endesa contra Gas Natural i Iberdrola per un presumpte pacte entre ambdues previ a l’oferta de la gasista, pel qual Iberdrola adquiriria certs actius de la companyia resultant de l’OPA. Aquesta demanda va provocar la suspensió cautelar de l’execució d’aquest contracte de compravenda i de la mateixa OPA, supeditada a un aval de mil milions d’euros, el més alt de la història judicial espanyola. Aquest, però, no és l’únic front legal obert per Endesa, sinó que també va presentar un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem contra la decisió del Govern d’autoritzar l’OPA sotmetent-la a vint condicions per considerar que l’executiu havia comès un abús de poder per no seguir la recomanació del TDC de no autoritzar-la. Ara bé, un cop autoritzada l’OPA d’E.ON per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Endesa es trobava que no podia tirar endavant la situació perquè havia bloquejat l’operació de Gas Natural als Tribunals, així que va demanar l’aixecament de la suspensió al Suprem, que ha estat concedida aquest dimecres dia 10 de gener. A partir d’aquí, i aquesta és l’última notícia del cas, caldrà esperar l’aixecament de la suspensió del Jutjat Mercantil núm.3 de Madrid i, aleshores, seran els accionistes els qui decidiran a qui volen vendre les seves accions.