Benvinguts al POTI POTI de la Isaura

Coincidint amb la celebració de la cerimònia d'entrega dels Òscars a Los Ángeles aquesta nit, us vull parlar d'una de les últimes estrenes de cinema i que ahir vaig tenir ocasió de veure. Es tracta de la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks i Júlia Roberts "La guerra de Charlie Wilson". El retorn de l'actriu més ben pagada de Hollywood a la gran pantalla després de tres anys dedicada a la seva ja nombrosa família em va fer decidir per aquesta pel·lícula, de la qual sabia ben poca cosa. No he amagat mai la meva admiració per Júlia Roberts i gairebé totes les seves pel·lícules (haig de reconèixer que no vaig entendre "Closer") i em venia molt de gust el retrobament amb la meva admirada actriu després de tant temps.
Només començar, vaig trobar abusiu el preu de 6'70 euros de l'entrada al Cinesa de Sant Cugat, després es queixen que no anem al cinema...però no m'estranya!

La pel·lícula, en general, la vaig trobar molt fluixa. Si bé no se'm va fer gens pesada ni llarga, tampoc no em va despertar cap tipus d'emoció o tensió al llarg de tota la trama. Quant a Tom Hanks, l'hem vist fent interpretacions molt més bones en altres pel·lícules, i igual per a Júlia Roberts. És clar que el paper en sí no em desperta cap admiració, una dona adinerada i influent de Texas valent-se del seu poder per a fer ballar tothom al seu ritme, però el granet de sorra que hi posa l'actriu tampoc no ajuda gaire el personatge. Per si això no fos prou, no em va agradar gens el doblatge de Júlia Roberts, una veu massa ronca i greu gens adient amb ella (sí, sé que és la veu que li han posat sempre, però ha canviat). El millor de la pel·lícula, amb diferència, Philip Seymour Hoffman, amb raó nominat a l'Òscar com a millor actor de repartiment (sí, competència directa de Javier Bardem), que ens va fer riure a tots amb la seva brillant interpretació d'un agent de la CIA d'origen grec, Gust Avrakotos.