Benvinguts al POTI POTI de la Isaura

Ha passat un curs més i demà comencem la que serà la nostra vuitena època d'èxàmens (tenint en compte que acabem 4t i que cada curs passem per dues èpoques d'exàmens). Com marca la nostra pròpia tradició, durant quatre setmanes ens clausurarem a la quarta planta de l'hemeroteca de l'Autònoma de dos quarts de nou del matí a les nou del vespre, amb tres descansos diaris: esmorzar, dinar i berenar. Durant les més de dues-centes hores d'estudi i concentració que ens esperen (càlculs aproximats) ens haurem de preparar per superar els set o vuit exàmens que anirem fent aquests dies, fins que arribi l'últim el 30 de juny. Al contrari del què podeu pensar alguns, això no ens suposa una tortura, sinó que jo, personalment, ja fa dies que ho espero. Evidentment, passarem nervis, son, enveja dels que ens refregaran per la cara que ja estan de vacances, però també riurem, ens portarem pica-pica, farem "marujeo", menjarem moltes més "merdetes" que de costum i, sobretot, ho compartirem. Ningú no ens obliga a tancar-nos dotze hores diàries a estudiar, i en sóc molt conscient, i n'hi ha molts que no ho faran, perquè si sóm on sóm és perquè volem, ningú no ens hi obliga. Podíem haver acabat batxillerat i decidir-nos per una carrera de quatre anys, però no, nosaltres vam triar ser "doble inteligentes" i fer-ne dues a la vegada. Vam triar estar com a mínim sis anys a la universitat, veure com van acabant els nostres companys d'escola i institut i saber que encara ens falten dos anys o més per fer com ells, vam triar entrar a la biblioteca i adonar-nos que ja comencem a ser dels grandets. Però si hem estat capaços d'arribar fins aquí, serem capaços d'arribar on faci falta.

A què ve tot això? Doncs resulta que mentre jo relfexiono sobre els exàmens, sobre les hores que tinc i les que necessito per estudiar, llegeixo la següent notícia: "Els auriculars i els MP3 fan perdre terreny a la xuleta tradicional". I m'envaeix una desagradable sensació de vergonya aliena. Segons un estudi realitzat per la Universitat de les Illes Balears, explicita la notícia, un de cada dos estudiants fa servir xuletes o copia les respostes del company del costat. Però la novetat no és la proporció (que ja és trist), sinó els nous mètodes que aquests "estudiants" (i ho poso entre cometes perquè aquests, d'estudiants, no en tenen res de res) fan servir, que es veu que adquireixen, fins i tot, a botigues d'espionatge.

Suposant que l'estudi fos correcte (hem de pensar que sí), resulta que entre tots estem pagant la universitat a aquesta gent que l'última cosa que vol és aprendre, i mentrestant n'hi a que han de marxar a quilòmetres i quilòmetres de casa seva per poder fer la carrera que realment volen, que tenim ordinadors que fan pena i teclats amb la meitat de tecles que no funcionen però no podem canviar per falta de pressupost, professors de pràctiques que "ensenyen" matèries que no han cursat mai i ho fan de cara a la pissarra i sense mirar-nos i hem de creure que no tenen incentius perquè no cobren. I podria seguir, però jo, que sí que sóc estudiant, ho haig de deixar aquí perquè tinc dos manuals al davant que m'estan esperant fa estona.

El més greu de tot plegat, és que aquesta gent es treurà la carrera com nosaltres i que el dia de demà seran metges i a algú li tocarà posar la seva vida a les mans d'aquell que es va treure la carrera a base de xuletes, seran advocats i algú hi haurà de confiar la seva llibertat, seran mestres i tots nosaltres haurem de deixar el futur dels nostres fills a les seves mans.